Crònica Sortida Dissabte

Hola Companys,

Sento el retard de la crònica però jo com el marques també tinc les meves obligacions, eeehhh marques ;) jajajajjaja

Ahir 5 membres de la colla van sortir a menjar-se la carretera, Maestro, Railes, Xanqui-Chiqui, Farru i jo. Fent honor el nom de la nostra colla, vam agafar el mític ritme del verano azul, tot xino-xano i intentant canviar el recorregut que el maestro havia decidit(un dels seus favorits) vam anar direcció sant feliu de codines, amb un railes fotent por a la resta, el tiu anava sobrat amb les pulsacions per el sostre.... quin payooo! el farru mirant els restaurant que veiem per el camí, en xanqui... be en xanqui mirava les rotondes jeje, encara que en molts moments vaig veure en chiqui. El maestro com sempre, amb les seves teories i no se que coll m'explicava d'una carretera que anava a granera(més endavant m'entendreu).

Arribem a sant feliu de codines i la sorpresa del dia! Els germans Pino(a mi em semblant els germans Schlek) i el infatigable Carlos(com a millorat aquest home!! molt be Carlos ;) ) Estaven esperant-nos a dalt per unir-se amb nosaltres. Railes i Xanqui-Chiqui decideixen tornar cap a casa,  segons tinc entès, van anar a molt bon ritme i pasteta a sant celoni, molt be nois! Xanqui casi ja és chiqui, però encara té alguna cosa de Xanqui jeje.
Nosaltres continuem el nostre camí sense tenir encara decidit el recorregut definitiu, finalment el maestro té la "brillant" idea (ja veus que ho fico entre parèntesis...) de fer una carretera que no havien fet mai, un desvio que passa per granera i va a castellterçol, molt maca, jo la recomano.
Be, camí de sant llorenç de savall el ritme verano azul es va acabar, els germans schleck aii dit els germans pino van començar a posar un ritme com deu mana, amb aquest ritme vam arribar el desvio cap a granera i aquí un altre sorpresa, una carretera i un paisatge molt maco per fer en cotxe, rampes que arribaven el 17% uff quin patir per arribar a dalt, pobre maestro... aquestes rampes no li agradant gaire. Vam continuar la aventura fins a castellterçol i allà per fi la pasteta.
Ara ja toca cap a baix, a bon ritme tornem a sant feliu de codines, bigues i la garriga. Quedava l'última pujada del dia, és curteta però com sempre, quant les forces estan justetes costa. Finalment, acabem la pujada i tot cap avall, deixem en farru a casa seva(molt be farru!! vas aguantar com un campió tot i la teva inactivitat) Una miqueta més de relleus i arribem per fi a sant celoni. Carlos encara li quedava un trocet fins a gualba, la resta ja vam tenir prou. Així que cap a casa i a dinar.

Be, demà tocar sortida curteta i esmorzar, però jo no sé si aniré, el ritmo de la noche amb trucaaaa jajajajja

Salut nois!